Aquest any l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica.Art i Societat celebra el dia internacional de la dona amb un cicle de conferències y una exposición dedicats a la dona en el Centre Cívic Pere Pruna.
Des del dia 1 fins al dia 16 de març, l’artista Isabel Jover exposa la seva obra intitulada Camins. Magda Guillén, comissària de l’exhibició, presentà a l’artista i donà una conferència titulada Anàlisi de l’ideal poètic femení. El dia 2 Marina Sayfúllina presentava el tema Simbologia religiosa en l’art femení rus. El dia 8 i coincidint amb el dia internacional de la dona Esther García Portugués proporcionà una visió de la dóna nefasta a través d’un ésser híbrid en Cant, bellesa i engany. Debussy, Picasso i Homer. Al dia següent Marina Sayfúllina i Maria Moré interpretaven el concert pianístic a Quatre mans El Romanticisme femení. Finalitza el cicle el dia 15 Marisol Barrientos amb una visió de la dona des del cinema en La dona medieval en el cinema: les llegendes artúriques i el dia 16 Alma Linda Reza en Creadores mexicanes més enllà de Frida Kahlo mostra el paper important de la dona en altres cultures.
Activitats associats investigadors, Cicles de conferències, Concerts, Dona i imatge femenina, Memòria 2012


El passat dia 5 de març la presidenta d’Emblecat va ser convidada per la Universitat Internacional de Catalunya a donar una classe pràctica sobre els seu origen i com està gestionada i funciona l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, intitulada Gestió i activitats d’Emblecat.
ra de Màster de Finançament Cultural que dirigeix el professor Joan Cavaller. Així mateix, la presidenta i el tresorer d’Emblecat van poder presenciar una classe del treball dels estudiants en elaborar un pressupost per fer viable una Escola de ballet de petit i gran format.
De nou la col•laboració d’Emblecat amb el Museu de Ceràmica de Barcelona ha estat un éxit. Aquesta vegada Esther García Portugués mostrà una visió diferent sobre el conegudíssim Plafó de la Xocolata que té com a joia el Museu. El tema se centrà a les festes i tradicions catalanes que es desenvolupaven en els jardins barcelonins del segle XVIII, sent la ceràmica un testimoni junt a les fonts documentals i els jardins, o vestigis dels mateixos, que encare es conserven a la ciutat.