Aquest any l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica.Art i Societat celebra el dia internacional de la dona amb un cicle de conferències y una exposición dedicats a la dona en el Centre Cívic Pere Pruna.
Des del dia 1 fins al dia 16 de març, l’artista Isabel Jover exposa la seva obra intitulada Camins. Magda Guillén, comissària de l’exhibició, presentà a l’artista i donà una conferència titulada Anàlisi de l’ideal poètic femení. El dia 2 Marina Sayfúllina presentava el tema Simbologia religiosa en l’art femení rus. El dia 8 i coincidint amb el dia internacional de la dona Esther García Portugués proporcionà una visió de la dóna nefasta a través d’un ésser híbrid en Cant, bellesa i engany. Debussy, Picasso i Homer. Al dia següent Marina Sayfúllina i Maria Moré interpretaven el concert pianístic a Quatre mans El Romanticisme femení. Finalitza el cicle el dia 15 Marisol Barrientos amb una visió de la dona des del cinema en La dona medieval en el cinema: les llegendes artúriques i el dia 16 Alma Linda Reza en Creadores mexicanes més enllà de Frida Kahlo mostra el paper important de la dona en altres cultures.

El passat dia 5 de març la presidenta d’Emblecat va ser convidada per la Universitat Internacional de Catalunya a donar una classe pràctica sobre els seu origen i com està gestionada i funciona l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, intitulada Gestió i activitats d’Emblecat.
La classe forma part de l’assignatura de Màster de Finançament Cultural que dirigeix el professor Joan Cavaller. Així mateix, la presidenta i el tresorer d’Emblecat van poder presenciar una classe del treball dels estudiants en elaborar un pressupost per fer viable una Escola de ballet de petit i gran format.

De nou la col•laboració d’Emblecat amb el Museu de Ceràmica de Barcelona ha estat un éxit. Aquesta vegada Esther García Portugués mostrà una visió diferent sobre el conegudíssim Plafó de la Xocolata que té com a joia el Museu. El tema se centrà a les festes i tradicions catalanes que es desenvolupaven en els jardins barcelonins del segle XVIII, sent la ceràmica un testimoni junt a les fonts documentals i els jardins, o vestigis dels mateixos, que encare es conserven a la ciutat.
Detall a detall es va reviure aquest segle acompanyats de la música de Ferran Sors i de Francesc Guerau, a més de definir el jardí com a espai lúdic tancat a les mirades no desitjades.

Organitza Llorenç Barber i la Universitat Politècnica de València.

100 anys d’art sonor valencià. Mostra d’art sonor i música experimental.

Es faran intervencions en l’espai públic del 8 al 11 de març en el cicle Dies de metro i art on Magda Guillén presenta el seu espectacle Perfórmate tu en el Metro de València, estació de Colon el diumenge 11 de març de 18 a 20 h de la tarda junt amb altres espectacles d’artistes emergents. La catalana Magda Guillén presentarà amb la seva veu poemes fonètics i sonors de les primeres avantguardes i poemes experimentals seus amb música experimental. El cicle continua amb Dies de veu i art, del 12 al 15 de març de 16 a 21.30 h en el Sporting Club Russafa de València on tindrà lloc el Congrès: 100 años de arte sonoro valenciano o la Valencia de la modernidad trobada, amb diverses taules rodones cada dia i especialistes en cadascú dels temes. El festival es completa amb Dies de festa i art, el 16 de març a les 17 h on s’atorgarà el premi honorífic Cura Castillejo en la V edició, a la seu de la SGAE de València. I com a epíleg es programa un Curso músicas habladas, visivas y poesía fonética, a La Canyada, els dies 17, 18 i 20 de març.

Escrit de Magda Guillén

En el darrer número de Coup de fouet s’ha publicat l’article “La farmàcia Bolós de Barcelona” de Fàtima López, sòcia investigadora d’Emblecat. Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i societat.

La Bolós és una de les farmàcies modernistes millors conservades de la ciutat. Considerada una joia decorativa forma part del cicle d’itinerari que Emblecat ofereix aquesta primavera, en el mes de maig, titulat Les farmàcies de la Barcelona modernista.
Coup de fouet és la revista publicada per la Ruta Europea del Modernisme i editada pel Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona amb una difusió internacional.

Escrit de Fàtima López

La revista Imago número 3 de la Societat Espanyola d’Emblemàtica publica l’article “Hèrcules i Onfalia” en Fastos d’Ovidi. El text portat a la pintura, d’Esther García Portuguès. El mateix és el resultat de la investigació presentada i seleccionada, al costat d’altres per a la seva edició, al VIIè Congrés Internacional de la SEE que es va celebrar a la Universitat de Navarra, al mes de desembre de 2009.
El tema recull l’episodi mitològic protagonitzat per Hèrcules i Onfalia. Després d’un recorregut per les fonts clàssiques i la història de l’art s’observa la prioritat de mostrar un Hèrcules ocupat en tasques femenines, d’aquí la raresa de l’escenificació pictòrica segons Ovidi en Fastos. Aquest estudi planteja, a través de l’obra del flamenc Abraham Janssens i l’atribuïda al venecià Tintoretto, el triomf de la virtut sobre el vici, així com l’interès de les monarquies per mostrar legítims descendents de l’heroi, per dret diví, en aquest cas de Cristian IV, proclamat el 1588 rei de Dinamarca i Noruega, i de Rodolfo II d’Habsburgo, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.