Del 5 al 8 de setembre se celebrà el  XIX Congreso del Comité Español de Historia del Arte (CEHA). Las Artes y la Arquitectura del poder, en la Universitat Jaume I,  de Castelló. Una cita a la qual els socis d’Emblecat van poder coincidir amb els de la Sociedad Española de Emblemática, trobada que referma l’amistat, la col·laboració i la bona relació que augurem molt beneficiosa per la bona acollida mostrada tant per part del CEHA com per la la Universitat Jaume I, organizadors del congrés, i pels membres de la SEE que van assistir. A la fotografía figuren Javier Azanza (Universidad de Navarra) i José Julio García Arranz (Universidad de Extramadura), manca José Miguel Morales Folguera (Universidad de Málaga) qui ens invità a presentar les nostres propostes de recerca pel proper congrès de la Sociedad Española de Emblemática que tindrà lloc a Málaga.

Durant els dies 5, 6, 7 i 8 de septiembre de 2012 se celebrà el XIX Congrés Nacional de Història de l’Art, i els socis d’Emblecat presentaren els següents estudis de recerca:

A la secció I: Los edificios del poder, Fàtima López Pérez “La creación de nuevos edificios y establecimientos del ocio para la burguesía de la Barcelona de 1900″. A la secció II: Los dominios del poder. Centros y redes del poder. La ciudad, el paisaje y el territorio, Anna Vallugera Fuster “Arte como motor económico y arte como demostración del poder. La configuración del mercado del arte catalán en la Barcelona de finales del siglo XVIII”. A la secció III: Los rostros del poder, Natàlia Esquinas, El Monumento al General dominicano Ulises Heureaux, de Pere Carbonell (1897), i a la secció VI: Los Rituales del Poder (Fiestas, ceremonias y espectáculos del poder, Esther García Portugués, “Costumbres sociales de la nobleza catalana del XVIII. Salones y jardines, hortus conclusus del poder y del estatus social” i José A. Ortiz García, “El espectáculo del poder y la muerte en la Barcelona barroca”.

Estudis que formen part de la bibliografía d’Emblecat