El llibre Del treball anònim a l’etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX, de Laura Casal-Valls, surt a la llum aquest mes de setembre i es presentarà a Besalú en el marc de la Fira Liberisliber, dissabte 6 d’octubre a les 12 del migdia.

La història de l’Alta costura s’ha explicat sempre des de la perspectiva del qui la consumeix. La burgesia; la noblesa, que es passejava vanitosa pels teatres i bulevards de les grans urbs europees. Però què passava als petits tallers, racons foscos i insalubres, on es confeccionaven els vestits? De qui eren les mans que costura a costura, botó a botó, donaven forma a les peces? El llibre Del treball anònim a l’etiqueta. Modistes i context social a la Catalunya del s. XIX permet llegir els orígens del fenomen de l’Alta costura des de la lletra petita

Vicente de la Fuente ha col·laborat en el text del catàleg de l’exposició Antoni Samarra, 100 anys després, dedicat a l’obra d’aquest artiste a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, inaugurada el passat 13 de setembre de 2012. En l’apartat intitulat “Antoni Samarra i Tugues. Centenari de la primera exposició d’art a Canet”, de la Fuente contribueix en l’actualització tant de la vida com de l’obra d’aquest lleidetà que va deixar la seva petja en aquesta vila del Maresme. L’estudi és el resultat d’una recerca acurada realitzada pel nostre soci d’Emblecat.

Impartit per la sòcia investigadora Fàtima López

El curs gira al voltant de l’ornamentació a l’època del Modernisme, un període artístic que es va caracteritzar per la proliferació de l’ornament, arrelat al concepte d’art total. S’ofereix un panorama que va des de l’ornamentació de les arts decoratives i aplicades a l’arquitectura fins als cromos, difusors de la imatge impresa.

Es tractaran amb atenció els edificis de Cardedeu, les farmàcies de Barcelona, a més d’altres obres emblemàtiques de l’època. Descobrirem que l’ornament, en diverses ocasions, va més enllà de la simple decoració per endinsar-se en un univers simbòlic.

Per a més informació consulteu el tríptic  aquí

6 sessions: dimecres del 10 d’octubre al 14 de novembre de 2012 de 19 a 20.30 h.

Preu del curs sencer: 50€

Inscripcions fins al 30 de setembre al Museu Arxiu Tomàs Balvey

museu@cardedeu.cat

www.museudecardedeu.cat

Tel: 93 871 30 70 (de dimarts a divendres 11-14h i 17-21h)

C. Dr. Daurella, 1 Cardedeu (Barcelona)

Transport públic: Renfe Rodalies estació Cardedeu (40 min aprox. des de Barcelona centre)

Del 5 al 8 de setembre se celebrà el  XIX Congreso del Comité Español de Historia del Arte (CEHA). Las Artes y la Arquitectura del poder, en la Universitat Jaume I,  de Castelló. Una cita a la qual els socis d’Emblecat van poder coincidir amb els de la Sociedad Española de Emblemática, trobada que referma l’amistat, la col·laboració i la bona relació que augurem molt beneficiosa per la bona acollida mostrada tant per part del CEHA com per la la Universitat Jaume I, organizadors del congrés, i pels membres de la SEE que van assistir. A la fotografía figuren Javier Azanza (Universidad de Navarra) i José Julio García Arranz (Universidad de Extramadura), manca José Miguel Morales Folguera (Universidad de Málaga) qui ens invità a presentar les nostres propostes de recerca pel proper congrès de la Sociedad Española de Emblemática que tindrà lloc a Málaga.

Durant els dies 5, 6, 7 i 8 de septiembre de 2012 se celebrà el XIX Congrés Nacional de Història de l’Art, i els socis d’Emblecat presentaren els següents estudis de recerca:

A la secció I: Los edificios del poder, Fàtima López Pérez “La creación de nuevos edificios y establecimientos del ocio para la burguesía de la Barcelona de 1900″. A la secció II: Los dominios del poder. Centros y redes del poder. La ciudad, el paisaje y el territorio, Anna Vallugera Fuster “Arte como motor económico y arte como demostración del poder. La configuración del mercado del arte catalán en la Barcelona de finales del siglo XVIII”. A la secció III: Los rostros del poder, Natàlia Esquinas, El Monumento al General dominicano Ulises Heureaux, de Pere Carbonell (1897), i a la secció VI: Los Rituales del Poder (Fiestas, ceremonias y espectáculos del poder, Esther García Portugués, “Costumbres sociales de la nobleza catalana del XVIII. Salones y jardines, hortus conclusus del poder y del estatus social” i José A. Ortiz García, “El espectáculo del poder y la muerte en la Barcelona barroca”.

Estudis que formen part de la bibliografía d’Emblecat

El Modernisme a Canet de Mar: vestigis d’un passat industrial i d’estiueig

Pel mes de setembre tenim un Laberint d’Horta per descobrir de la mà de la nostra presidenta Esther García (diumenge 16 de setembre) però la tardor comença amb un tastet modernista a càrrec de Vicente de la Fuente Bermúdez, especialista en Modernisme i col·leccionisme. Per aquesta nova ruta titulada El Modernisme a Canet de Mar: vestigis d’un passat industrial i d’estiueig, ens proposa un passeig pel Canet del 1900, descobrint la seva historia i com passava els estius la burgesia modernista. La nostra cita és el dissabte 20 d’octubre a la porta principal de l’estació de tren de Canet de Mar.

Canet de Mar té una de les concentracions d’edificis modernistes més importants de la antiga Costa de Llevant (l’actual Maresme). Un Modernisme que va arribar a Canet de la mà dels industrials de la vila i dels barcelonins que venien a Canet a passar l’estiu.

T’animes a descobrir-lo?

Informació pràctica sobre la ruta en aquest enllaç i en la nostra pàgina de facebook.

La sòcia investigadora Clara Beltrán Catalán ha obtingut el Premi Extraordinari de Llicenciatura del curs 2010-2011 en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, la concessió del qual va ser aprovada pel Consell de Govern de la UB, en la seva sessió ordinaria del dia 19 de juliol de 2012. El lliurament del diploma es realitzarà en el Paranimf de la Universitat el dia 8 d’octubre a les 12 hores en l’acte oficial d’inauguració del curs acadèmic 2012-2013.

A la Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar es podrà visitar des de el 14 de setembre una exposició dedicada al pintor de Ponts Antoni Samarra. Samarra un dels anomenats pintors suïcides va pertànyer a l’ultima generació d’artistes modernistes. D’origen humil i autodidacta va arribar a Barcelona al 1901, i després d’assistir a les classes nocturnes de l’Ateneu Obrer, va fer una primera exposició a la Sala Parés. La seva presentació a la ciutat va ser un complert èxit i va rebre l’impuls de les excel·lents crítiques de Raimon Casellas o Alexandre de Riquer. Apassionat de l’art i passional en la seva pràctica (assegurava que quan pintava entrava en una mena de trànsit), la seva carrera va ser impulsada per Ignasi Iglesias i Josep Pous i Pagès que li van posar en contacte amb les tendències anarquistes i vitalistes. La seva carrera es va truncar quan, per causes mai esclarides, es va suïcidar al 1914 amb 29 anys. A la mostra ha participat Vicente de la Fuente, en la realització del catàleg i altres textos de l’exposició.

Dissabte 15 de setembre, a les 19,00 hores,  a la Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar, Vicente de la Fuente, donarà una conferencia sobre el pintor post modernista Antoni Samarra, en el marc de la exposició que  es celebra a la Casa Museu. Samarra era una jove promesa de la pintura de la dècada de 1910. Al arribar a Barcelona causa sensació pel seu estil salvatge i personal. Després de la seva primera exposició a la sala Parés el seu estil es torna més suau, abandonant l’estètica miserabilista d’influència de Nonell. Les crítiques favorables es transformen en negatives. Desorientat i amb problemes personals mai aclarits torna al seu poble natal. Al 1914, al castell de Burriac, al Maresme, es treu la vida amb un tret de pistola. Vicente de la Fuente ha participat en la redacció dels textos de la exposició i estudiat l’obra del pintor oblidat.

Per superar la tornada de les vacances Emblecat ofereix el diumenge 16 de setembre l’itinerari cultural EL LABERINT D’HORTA: UN LLOC PER PASSEJAR IDEAT PER UN HOME DE CIÈNCIES, dins del Cicle de Rutes Culturals EMBLECATICS engegat el 2010 i que inaugurarà la tercera edició.

Es tracta d’un indret de la ciutat de Barcelona poc freqüentat per turistes i grups de visitants que, en canvi, posseeix un valor històric, cultural i artístic molt important. En aquesta visita descobrirem alguns dels seus secrets més amagats, posant de relleu el seu paper dins de la ciutat del segle XVIII i ens acompanyarà el Baró de Maldà a través dels seus textos.

Algunes informacions importants a tenir en compte:

lloc i hora de trobada: porta principal del Parc del Laberint d’Horta , a les 11 del matí el 16 de setembre.

idioma: català

preus: 18 euros; entrades a través d’Atrápalo per un preu reduït d’11 euros; socis de la FEHC i socis d’Emblecat i acompanyant: 5 euros; menors de 14 anys acompanyats dels pares: gratuït

més informació i inscripcions: itineraris@emblecat2.tudemoweb.com

Aquí podeu descarregar el tríptic.

Aquesta tardor Emblecat tornarà a organitzar una nova edició d’itineraris urbans i estarem en la tercera temporada.  Començarem la nova etapa amb Esther García Portugués que ens acompanyarà el 16 de setembre a un dels espais més emblemàtics de la Barcelona del segle XVIII: El Laberint d’Horta. Un lloc per passejar ideat per un científic.

Alguns itineraris els tornarem a fer per l’èxit que van tenir, però també presentarem una sèrie de novetats entre les quals trobarem:

– El Park Güell de la mà de la nostra especialista en Modernisme Fàtima López

– El Modernisme a Canet de Mar: vestigis d’un passat industrial i d’estiueig a càrrec de Vicente de la Fuente Bermúdez

La resta de novetats, programació, informacions i altres dades estaran disponibles al mes de setembre.

Notícia realitzada pel coordinador José A.Ortiz