La ciutat de Romans des del passat es caracteritzà per ser una zona dedicada a restablir la salut amb un bon nombre d’hospitals laics i religiosos. Justament un d’aquests conjunts hospitalaris vinculat a l’orde de Malta de Sant Joan de Jerusalem s’està transformant en la ciutat de la música clàssica i contemporània. El conjunt té una petita chapelle de construcció nova, en torn al 1842, unida per un passadís al que abans era l’antic hospital.

Daniel Ogier amb el seu esperit d’habilitar patrimoni en una zona cultural s’ha implicat amb l’Ajuntament amb una cessió per 30 anys de gestió per convertir la chapelle en una sala d’exposicions, per a la qual el passat dia 31 de març desplegà una de les seves 25 grans teles que han de cobrir les parets el dia que es faci la inauguració de l’espai.

Ogier de nou mostra la seva inquietud per continuar en una línia de donar vida a edificis històrics, tal com ho va fer en l’antic convent de la Visitació, ara Musée International de la Chassure, amb la exposició intitulada “L’Oratoire des Cordonniers” (2009). Una faceta emprenedora que va ser objecte d’un article d’Esther García Portugués, publicat en el primer número de la revista Emblecat, en el qual trobaran més informació sobre la seva trajectòria artística.

Més informació sobre la rehabilitació de la chapelle en la plana web de l’Association La Chapelle de Romans i sobre l’artista a Arsnostrum.

El Musée International de la Chaussure en la sala habilitada per a exposicions presenta els collage de Jorge Rodríguez de Rivera des del 30 de mars fins el 30 de setembre de 2012. L’artista fa honor a la seva terra, Canàries, amb la presència dels cactus, un vegetació indispensable dels seus collage que respiren un aire regenador de vida. Altre dels seus protagonistes són els putti,  juganers i entremeliats, que donen un toc eròtic i també i especialment la figura femenina. La dona, una imatge venerada per l’artista pel seu tractament delicat, majoritàriament la sitúa en ambients galants del període del Rococó, disposades a compartir espais lúdics i cultes, per tant els jocs i els llibres hi són presents.

En aquest cas la sabata passa a ser l’habitacle i l’excusa per fer un estudi social del seu ús. La seva aplicació estètica ens transporta als Ready made de Marcel Duchamp i als objectes eròtics surrealistes de Salvador Dalí: el Botí luxós i daurat lligat per una cadena a una guineu; la lluïta entre una mangosta i la serp junt a la sabata de festa; l’espardenya crucifixada pels seus cordills a les fustes, o les botes i sabates de les quals neixen diferents tipologies de cactus. Tots i cadascun dels detalls compositius són una reflexió sobre la vida de l’home i les seves necessitats reals o imposades, per tant és una exposició recomanable pel seu treball estètic i pel munt de suggeriments iconogràfics que aporta l’artista. Més informació a la plana web de l’artista o a la d’Arsnostrum.

Fa anys alguns membres d’Emblecat s’han interessat per la trajectòria artística de Fabrizio Bianchini des de que exposà a Barcelona i continuà a Rotterdam. La seva obra de gran format dins d’una concepció antropològica i social, que intenta plasmar la diversitat i la realitat de la societat a les ciutats arreu del món, l’ha portat a Toronto. The Jackman Humanities Institute Program for the Arts on Location/Dislocation de la Universitat de Toronto presenta una exposició intitulada (RE-)PLACING THE CITY: SACRALIZING MIGRANT MATERIALITIES de Fabrizio Bianchini, en la qual les diferents cultures són presents, comparteixen espais i donen vida al teixit de la ciutat. Recordem la seva implicació en fer participar als membres d’un barri de Rotterdam per transformar i donar protagonisme als joves a través de les seves pintures murals en la part exterior dels edificis. Més informació a la plana web de l’artista o a la d’Arsnostrum.

Emblecat dins la línia de recerca iniciada sobre el Mercat de l’Art ha establert contacte amb Entropía, agrupació d’artistes que es mou molt activament en el món artístic, fent una aposta per la interdisciplinarietat. L’associació donà el primer pas com a grup heterogoni l’estiu de 2007. Està configurada per artistes de geografia diversa, edat, pensament, estil i tolerància multidisciplinar, un marc que els uneix, sent una veu unànim en la creativitat d’un art que va d’acord amb la pròpia vida. Els temes provenen de l’actualitat més propera, configurant així un art d’avanguarda. Vegeu les darreres activitats del grup.